Vida

cels d'acer i nata
terra esquerdat de xocolata
i broquils coberts de plata

un sufflé al forn
a punt de cremar-se
esperant un altre jorn
ell menjava panses

busco... intento... però només hi ha buidor... una buidor interminable.

m'alimento de l'alè del passat, dels records que van ser feliços... i ara són amargs de recordar.
m'alimento, però tot és en va, energia que s'esfuma i es transforma en maldat, enveja i inseguretat.

uns fumen
els altres beuen

jo m'alimento

perquè encara no he aprés a controlar els nervis.

tying to change the flat of my brother to become My House. but, outside, in the street, in the underground, in the shoops and in the squares, I'm a little noknow, a misterious stranger.


wasting time, i'm wasting time in order to do useful things. I don't have enough psicologic energy.

Doncs sí... per on podríem començar estimat Blog. De fet ara que hi penso no tens nom, però això és el de menys...

Quan estas amb una persona i no ets capaç de fer-la riure... només et surten temes intranscendents... i l'endemà no pensa en tu, ni té ganes de veure't. com et sents?



Impotent, et sents impotent. perquè és tan difícil canviar la teva actitut, és tan difícil riure d'una cosa que mai t'ha fet riure...
M'adono que molts elogien per elogiar...no saben la veritat...

I a mi em costa tant ser tendra, per por de renunciar a la meva llibertat...

Què coi haig de fer??? què?

No és fàcil canviar d'un dia per l'altre, tenir cultura i semblar interessant...

Oblido les coses, i visc a la rutina de la mandra...

Quina merda tot parlant clar...

què coi he de fer?

FEstes, FEstes, FEstes...


curioses i divertides...



m'han ensenyat moltes coses amagades i secretes.



*àurea*