Mi cabeza rueda en sueños de cristal
Y estallan.
Una figura vista con orgullo
Para sobrevivir de espejos perfectos
Tantos intentos
Que mueren antes de nacer
Me sigo perdiendo
Dentro de una vida espiral
No encuentro el error
De mi caos
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
1 comentario:
xaieta ^^
q t'he vist això al subnick del msn, i dic va.. passa't! :)
Acabo de llegir el comentari de l'insti.. i la veritat és q m'he sentit molt identificada.. jo tmb ho trobaré molt a faltar, els profes, els racons, les estones de pati.. totes les anècdotes viscudes etc.. Però bueno, suposo q de la mateixa manera que no volia deixar l'escola i anava morta de por a l'institut, aquest final serà el mateix.. i la nova etapa que comencem serà també molt millor que la viscuda fins ara :) (o això vull pensar.. xD) ens hem de veure sovint eh!? no t'escaparàs de mi :P
un petonet amore
Publicar un comentario