el terrible paso del tiempo

Al ritmo de paso doble voy avanzando mi pequeña vida, a dos semanas de cruzar la grande e invisible línea de muchos nuevos derechos y deberes;

con la vista fijada en los apuntes y el pensamiento a muchos kilómetros luz, voy avanzando mi existencia hacia la libertad de la infancia;

mucha gente persigue la fama, yo avanzo buscando mi satisfacción, empezando con una gran exigencia;

quiero liberarme y volver en el pequeño cochecito para que me lleven a todos lados;

me gustaría detenerme y rejuvenecer, como los cuentos de Manuel de Pedrolo;

pero dentro del deseo de todos, nada podemos hacer al respeto;

el paso del tiempo es la mayor potencia por excelencia;

todos los segundos son piezas de museo;

es imposible volver a ellos;

¡disfrutadlos!

¡ya!

Vida del no amado.

Ayer me leyeron las runas... me dijieron que tenia un obstáculo, en mi interior. Y es verdad.

Tengo un peso en mi... que me estira y no sale, que no quiere y depende.

Ya! un segundo y que pase todo con un instante fugaz.

i tu? saps olorar?

M'agraden les olors, sobretot aquelles que em porten cap a un record... són tan difícils de descriure...

Aquelles que t'aporten un sentiment de netedat, suavitat i puresa són les més respectables. Però aquelles que aporten amor són les reines de les olors.
També en hi ha que no tenen un objecte que les desprén, sinó tot un conjunt de condicions... com l'olor de primavera...

Jo ja sento l'olor de llibertat... aquí a prop... que em xiuxiueja amablament a l'orella i em dóna paciència...

Olor d'atmetller, olor de canyella, olor de pastís, olor de cera, olor d'humitat, olor d'aire pur, olor de vent, olor de bona ventura, olor de valentia, olor d'amistat... olor, olor, olor.... acompanya'm sempre, que ets l'única que em guardes els bons records i em fas guardar aquells nous.

Vocació?

Últimament només sé buscar no-vocacions.
i està clar que no tinc la vocació de ser una blogger.

4 p ext Aptitud, disposició, inclinació natural a exercir una professió, un art, a estudiar una carrera, etc. Vocació artística. Vocació de mestre. No se sent amb prou vocació per a la vida de muntanya.

no tinc vocació per cap esport de cap tipus, no tinc vocació en llengües, no tinc vocació en números, no tinc vocació en conversació, no tinc vocació artística, ni per ser mestre, ni per la vida a la muntanya tal com l'exemple del Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

Buscant buscant... he arribat a la conclusió, amb una mica d'orgull tot s'ha de dir, que tinc vocació per escoltar

Hi ha alguna carrera on surtis amb un titol de "Licenciada amb l'Art d'Escoltar"?
Si existís la faria, però em sembla que com no faci Psicologia i em passi la vida escoltant la vida dels pacients i els seus problemes... poca cosa més podré fer en aquest món.