Són curiosos els pensaments que venen davant d'un full blanc. Molts escriptors comencen així les seves grans obres "después de mucho observar este papel en blanco y no saber que escribir" "así pues me decido, por fin, a escribir, después de gastar papeles blancos con palabras vacías".

Una professora ens aconsella, primer de tot, plantejar el que un vol escriure, no estic amb desacord amb ella, ni molt menys; però confesso que de ben segur que moltes de les grans obres han estat escrites a partir d'una espurna d'inspiració, que amb el temps es va formant, però no a partir d'un planejament inicial.

Podríem considerar que un autor és tot aquell que s'atreveix a escriure davant d'un full en blanc. Un autor d'una línia, d'un paràgraf, d'un article, d'un reportatge, d'un currículum, d'un expedient, d'un examen, d'un conte...
Fins on arriba el límit de ser autor o no?
Podríem dir, que a partir de quan un text estigui signat amb algun nom, és propietat d'un autor; però i tots aquells que temps enrere signaven anònimament, simplement per costum? se'ls pot considerar autors?

Són les 00:06. ara 00:07. El pas del temps, el pas de les costums, les trasvaloracions de tot plegat. Autora o no autora, anònima o no anònima; jo us escric el que raja, jo us escric sense programació prèvia, perquè és més espontani i més real.

00:10
00:12