Esma

Energia imperceptible
que frega la superficie
i marxa

Una ilusio
que ara ve
i senva

Un voler
Un desitjar
i no poder ni tenir

El no-res
El buit
I la foscor

Quan una hi es
l-altre ha marxat.
Quan l-altre torna
aquesta ha marxat

Nomes tinc esma per no tenir esma per res.

Parlar per parlar, escriure per escriure, tot té el mateix pereu i aquest preu no em convenç. Aquest és el motiu del meu retard i el meu oblit d'aquest petit món virtual.

Tancar una porta és difícil, a més si és d'aquestes antigues de fusta de roure i tres metres de profunditat. Jo n'acabo de tancar una, uns de ben grosa i majestuosa. Tot, per tornar-ne a obrir una altre potser el doble de dificultosa, però l'experiència alleuja les pors.

Cada moment una sintonia, cada època una obertura.