Vívim per comunicar-nos.
No hi ha res que ens faci més feliços que veure que algú s'ha recordat de nosaltres i ens ha enviat una postal des de Hawai on ens explica com de meravellosos són aquells mons. Jo diria que l'home és sociable per naturalesa. Un home sol es torna boig, i un boig pot ser un home sol. Sempre entenent la soledat com un sentiment, no com un estat físic, tot i que també és un estat admisible.

L'ésser humà també és un ser egoista, tothom pensa per ell mateix. No crec que sigui mala idea en el fons, és el mètode més ràpid d'aconseguir les coses. Ara bé, no descarto que després hi hagin conseqüències no massa prometedores. Tot i així, la jugada pot tirar endevant sense cap entrebanc i tenir resultats immillorables. Però de la mateixa manera que no existeix la idea de perfecció, tampoc existeix la idea de "vida perfecta" per tant, en algun moment de la vida, ser egoista (per molta sort que un tingui de tenir bones conseqüències) no resulta del tot beneficiós. Així doncs per millorar la nostra vida, jo proposaria que un eviti ser egoista per la part concient el major número de vegades possible. D'aquesta manera un només serà egoista inconcientment, ja que això evidentment és més difícil d'evitar.



[petites reflexions intrancendents]