tying to change the flat of my brother to become My House. but, outside, in the street, in the underground, in the shoops and in the squares, I'm a little noknow, a misterious stranger.


wasting time, i'm wasting time in order to do useful things. I don't have enough psicologic energy.

Doncs sí... per on podríem començar estimat Blog. De fet ara que hi penso no tens nom, però això és el de menys...

Quan estas amb una persona i no ets capaç de fer-la riure... només et surten temes intranscendents... i l'endemà no pensa en tu, ni té ganes de veure't. com et sents?



Impotent, et sents impotent. perquè és tan difícil canviar la teva actitut, és tan difícil riure d'una cosa que mai t'ha fet riure...
M'adono que molts elogien per elogiar...no saben la veritat...

I a mi em costa tant ser tendra, per por de renunciar a la meva llibertat...

Què coi haig de fer??? què?

No és fàcil canviar d'un dia per l'altre, tenir cultura i semblar interessant...

Oblido les coses, i visc a la rutina de la mandra...

Quina merda tot parlant clar...

què coi he de fer?

FEstes, FEstes, FEstes...


curioses i divertides...



m'han ensenyat moltes coses amagades i secretes.



*àurea*

Uf... passen els dies ... i em poso excuses per no escriure... han passat masses coses, tinc els sentiments arran de pell... però són uns sentiments incerts. Només era capaç per posar imatges, perquè sovint es diu que una imatge val més que mil paraules.

M'escapo de la realitat constantment, i constantment me'n arrapenteixo... és com una mena de malson lleuger, fàcil de portar, però acumulatiu.
Menjar per oblidar tot el que haig de fer... menjar per no sacrificar-se. Quan en realitat la solució i la medicina de tot plegat és el sacrifici que mai he hagut de fer... i que ara no sé per on començar.

Masses canvis, massa feina, masses coses. Tot se'm remou a la panxa i no se si ho afronto de la millor manera. Tot hi això intento que tot sigui viatjer i no sigui feixuc.

En fi, mai m'ha agradat massa parlar de mi, encara que no ho sembli ni ho demostri massa. Tampoc vull parlar del que he fet i el que deixo de fer... tot són actes, decisius, però en el fons físics, sense massa sentiment i fets sense pensar, com amb desgana.

Avui parlava amb una amiga. Un no s'ha de preocupar si amb una persona no conecta, no és problema d'un o de l'altre, és problema de la xarxa que hi ha entre les persones. Uns la tenen més profunda, més densa; i d'altres prima i subtil, tan lleugera que semblen fets l'un per l'altre.
Quan busquem una relació, en el fons busquem una xarxa suficientment dèbil per ser capaços d'apropar-nos a la persona en qüestió el suficient com per connectar l'un amb l'altre.
No es pot viure fabrican-te xarxa, has de viure desfent-la i sent tolerant; aquest és el meu camí a la vida, i encara em queda un bon tros per recórrer, però també molts anys per fer-ho.