... el naixement ...

Això és una tarda sòlida de diumenge. Després d'apuntar linies de carboni plenes de violència i crueltat, i les hentalpies de combustió del gas butà de la meva estufa; m'he decidit canviar els aires i escriure unes quantes línies a la transparència d'aquest projecte.

He donat un cop d'ull al diccionari de noms.

Àurea: "d'or"

Un significat simple i directe, el del meu nom. Es veu, que la deesa Venus també el tenia aquest nom, com un "nom d'estar per casa"; ara bé, no em pregunteu a on ho vaig llegir, la meva memòria només dura pocs dies, per no dir minuts.

Res més. Aquí deixo un senyor poema de l'apreciat Joan Brosa.

ECO

Explica'm, tu, què és el sol. - El sol.

Explica'm què és la lluna. - La lluna.

I per què en Pere plora amb desconsol?

Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

I les muntanyes què són? I els estels?

No són més que els estels i les muntanyes.

I aquestes canyes? I aquestes arrels?

Doncs no són més que això: arrels i canyes.

I aquesta taula? I aquest balancí?

I aquesetes mans que fan l'ombra xinesa?

Digues: i el món? I l'home?

Heus ací
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
I aprèn amb seny que no pots fer res més.

[Joan Brosa]