És frustrant tenir la sensació que ningú t'escolta. Ningú et llegeix. Ningú opina.

El més fàcil de fet, i el que tots acabem fent per molt que fem esforços, és no implicar-nos. No em refereixo a la vida real, sinó a aquest món virtual dels blogs i els comentaris. Són la solució pels escriptors frustrats que no aconsegueixen cap columne al diari. És el camí pels tímids que no s'atraveixen a divulgar les seves reflexions. És perfecte per desenvolupar una personalitat i anar-la arrodonint en forma de còdol perfecte. Pel poeta que escriu més ràpid del que edita, és l'eina per desfogar-se. És ideal pel polític incomprès que és acusat de tenir pensaments agosarats per la situació en que es viu. És aconsellable...

Un vol marxar de la realitat i ser destacat per sobre els altres. Però alhora pretén aconseguir el mateix fruit.
En aquest món l'única cosa que no es pot tenir és tot, així que... si un vol sobresortir s'haurà de conformar amb les conseqüències. De ben segur jo volia fer això per no caure al forat del convencionalisme... i pretenia treure'n el mateix resultat.
Al final no ha estat així. Però tot s'ha de traduir amb satisfacció personal. Aquesta és la moneda de canvi real que fa girar aquest meravellós planeta en fase adulta.